L'assecador de pells

Tots els processos de transformació (remull, encalcinat, adob i tenyir) tenien lloc en medi aquós. Després d'aquest processos o entremig d'alguns era necessari que la pell perdés aigua. L'assecat de les pells havia de ser lent i a baixa temperatura. Per això les adoberies tenien un assecador obert al pis superior: van aparèixer abundants forats de bigues de fusta (horitzontals i inclinats) trobats en la paret del tancament fluvial, els quals haurien pogut suportar la balconada d'un segon pis destinat a aquest ús. El forjat d'aquest assecador es recolzaria en els tàbics/parets de separació construïts amb arcs de mig punt i llum tapiada com els documentats.

Interpretació de l'assecador de les adoberies de Lleida

(Servei d'Arqueologia)

"Cafeïna" de Lleida TV

Avui han vingut a gravar les adoberies i l'arqueòleg del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament Xavier Payà els hi ha explicat que fan unes adoberies històriques al mig de la ciutat!

Treballs d'acabat del cuir: el greixatge

El cuir, un cop sec, esdevenia un producte dur i sense flexibilitat. La suavitat, flexibilitat i tacte requerits per cada tipus d'aplicació a què anava destinat el cuir s'obtenia en l'operació de greixatge. Els productes més emprats eren grasses animals, olis de peix o una mescla de tots dos.

Les adoberies de Lleida abans de la seva musealització

Treballs d'acabat del cuir: el tenyit

L'acabat és el conjunt d'operacions destinades a donar-li a la pell la presentació desitjada. Cal recordar que la pell és translúcida i que durant segles el color de la pell havia estat moltes vegades el color dels adobs emprats. A Lleida, les adoberies tenien uns petits clots circulars on suposadament s'hi farien operacions de tenyit.

L'adob

L'adob de les pells en època preindustrial podia fer-se mitjançant diferents sistemes: amb sustàncies minerals, vegetals o amb oli, sense que siguin excloents entre ells, és a dir es pot donar més d'un sistema convivint al mateix espai. El procés consisteix a submergir les pells en uns clots plens d'aigua i d'altres elements perquè les substàncies tàniques (en el cas de l'adob vegetal fet amb escorça de pi o roure) travessin el gruix de la pell i quedi adobada i convertida en cuir. Aquest procés podia arribar a durar fins i tot un any.

Adoberies del Marroc



Hem passat dels mil visitants!!!

El Jordi, l'Arnau i la Blau amb les seves famílies ja són visitants mil·lenaris!!! A poc a poc formarem una gran família. Esteu convidats!

Ho van passar d'allò mes bé!!!

Treballs de ribera IV: desencalcinat o alum

Un cop pelades i descarnades les pells, se subnergien en el clot o dipòsit de l'alum omplert amb una solució d'aigua i excrements d'animals. Aquesta operació consisteix en un àtac biològic a la substància proteica de la pell, per l'acció dels ferments amb l'objectiu d'eliminar la calç que restava de l'anterior procés d'encalcinar, i deixar les pells preparades per al seu adob.

Adoberia del Marroc

Treballs de ribera III: encalcinat

Després del remull i el raspat a la post, de les pells, aquestes s'introduïen en els calciners on hi havia aigua i calç (dipòsits de fàcil identificació per la presència de restes de calç enganxades a les parets). L'efecte alcalí de la calç provoca el despreniment del pèl, elimina l'epidermis, infla la pell i emulsiona el greix natural. Passat uns dies, les pells es treien dels dipòsits i tornaven a passar per la post on es raspaven per treure les restes de pèl exterior i de carn interior, que quedaven de l'encalcinat.

Adoberies de Fez: encalcinat de les pells

Restes d'un calciner a les adoberies de Lleida

Treballs de ribera II

Després del remull, una vegada rehidratades i netes de sang i de brutícia soluble, les pells, es fendien o no (doblegar o tallar en peces i treure les parts no aprofitables com la cua i les potes). Si la pell ho necessitava es ferrejava sobre la post (cavall de fusta sobre el cual es raspaven les pells) per deixar-la neta de cascàrries, fina, llisa i amb els porus oberts.

Treballs de ribera

Consisteix en la neteja exhaustiva de les pells i la seva preparació per a ser adobades.

El remull és el primer treball de ribera: les pells de l'escorxador arribaven seques o salades. El remull és una operació que consisteix en la rehidratació de la pell, o sigui, tornar la pell al seu estat inicial. Les pells es submergien a l'aigua d'un petit riu, una sèquia, un reg o en un dipòsit de remull. A les adoberies de Lleida és fàcil suposar que els blanquers feien aquesta tasca a la sèquia d'Alcarràs que passava davant el tancament fluvial de la ciutat i les adoberies. Com ja em vist i havia una porta per accedir-hi.

A les famoses adoberies del Marroc, es segueix fen el mateix procés des de la Edat Mitja; és una font important per poder il·lustrar tot el procés:

La muralla medieval

La sèquia d'Alcarràs i el riu Noguerola passaven per devant de la muralla de tancament fluvial de la ciutat, seguint la riba dreta del riu Segre. Darrera d'aquesta muralla estaven els obradors. Aquí s'hi feien segurament els primers treballs de ribera. Només calia travessar una portella i s'accedia a la sèquia on un sistema de represes assegurava l'aigua per rentar les pells i deixar-les preparades per al procés d'encalcinat realitzat a l'interior de les adoberies.



Visita alumnes de català del Pla de Barris

Aquest matí han vingut a fer la classe de català els alumnes del Pla de Barris del Centre Històric i del Pla de Barris Magdalena-Noguerola. Tots els alumnes són africans, de diferents països; fins i tot l'avi d'una de les noies marroquines havia estat adober i per això m'ha fet moltes preguntes i hem compartit interessos comuns. Els alumnes han aprés que és una adoberia, quins eren els blanquers i com es treballaven les pells a la Lleida feudal.

Tots hem gaudit molt!!! així dóna gust treballar!!!!

Visites guiades

Vols visitar les adoberies més antigues de Catalunya i saber com funcionaven? Més de 800 persones ja han passat!!

Truca al 973225428 i demana informació per a visites en grups.



Visita des de Vallmoll

La Montse i el Jorge, amics del facebook, ens visiten amb els seus amics de Vallmoll, a l'Alt Camp tarragoní.

Muralles i parròquies de la ciutat

La ciutat de Lleida de l'època medieval s'organitzava en parròquies i les activitats productives es concentraven en carrers i places per afinitats. El treball de la pell es va situar entre les parròquies de Sant Joan i Magdalena, concretament a la plaça de l'Assaoneria i als carrers Blanquers i Aluderia.

Els blanquers: feien treballs de neteja, raspall i adob. Adobaven pells grosses: bovins i cavalls.

Els aluders: feien treballs de neteja, raspall i adob. Adobaven pells petites: de xai i cabrit.

Els assaonadors: acabat de les pells: greixaven, tenyien i desarrugaven les pells; procés final que deixava les pells adobades en cuiros preparats per a ser treballats pels diferents artesans.

Els obradors

L'obrador estava format per un complex de dipòsits on se sumergien les pells en els diversos processos que les convertien en material durador i preparat per ser treballat pels sabaters, corretgers, basters, etc.

L'aigua era un material imprescindible per a aquestes tasques i, en el nostre cas, es proveïa a través d'unes construccions que conduïen l'aigua subterrània per sota els edificis del carrer del Carme fins als obradors. Quan ja s'havia utilitzat, s'evacuava a la séquia d'Alcarràs.

Cal Granotes

Avui, ens hem reunit al Museu de la Pell d'Igualada els membres de la Xarxa d'Adoberies Històriques de Catalunya. Hem aprofitat per visitar Cal Granotes que és una adoberia preindustrial situada al Rec d’Igualada i que va començar a funcionar a la segona meitat del segle XVIII.
Amb aquesta visita hem entès millor els usos dels dipòsits trobats a Lleida i ens hem meravellat amb la musealització de l'espai.

Les cases dels adobers

Les adoberies que avui podem visitar són dos obradors (els situats al núm. 9 de la Rambla Ferran ) d'un conjunt que ocupava l'illa entre les actuals baixades de la Trinitat i de l'Audiència. Tot el complex es va planificar i construir al segle XIII, a la vegada es construïa la muralla de la ciutat al riu i les voltes que suporten el carrer Blanquers.

Les cases dels adobers eren llargues i estretes i anaven des del carrer del Carme fins a la muralla (actual Rambla de Ferran). Des del carrer Blanquers fins a la muralla hi havia l'obrador, mentre que cap al carrer del Carme hi havia els magatzems, la botiga i la part residencial.

El so de l'aigua a les adoberies...

Vídeo promocional de les Adoberies

Estrenem nova imatge!!

D'acord amb les noves tecnologies i a fi de superar-nos dia a dia estrenem un nou bloc de les Adoberies obert a un món de possibilitats!
Aprofitem per informar-vos del nou horari d'hivern:
Dilluns de 16 a 19 h.
De dimarts a divendres de 9:30 a 14 i de 16 a 19 h.
Dissabte de 9:30 a 14 h.
Us hi esperem a tots!!